Aquesta és la meva última publicació en aquest bloc.
La veritat és que mai m’hauria imaginat que un bloc pugés donar tant de sí.
Apart d’haver experimentat el que era un bloc, també he pogut gaudir i descobrir molts altres programes que fins feia poc no els tenia present, com per exemple: el Glogster per fer murals digitals, el Googel Docs que és una excel·lent eina per col·laborar i compartir un document amb els companys, el Prezi que és una aplicació de presentació online... i moltes altres més.
Durant aquets tres últims mesos he anat publicant tot el que hem anat treballant a les classes de GTIC i COED. Penso que és una manera de tenir-ho organitzat i de fàcil accés alhora d’estudiar o d’aquí uns anys vulgar consultar alguna cosa.
Ha estat una experiència positiva i no dubto que en un futur proper tingui un altre bloc o seguir amb aquest.
A reveure!!!!!
dilluns, 5 de desembre del 2011
divendres, 2 de desembre del 2011
A la classe d’avui dia 2 de Desembre del 2011 he recitat davant de tota la classe un poema d’en Miquel Martí i Pol.
Tot i que ho portava ben preparat, personalment crec que m’he posat molt nerviosa durant la recitació i això m’ha perjudicat principalment en dos factors, alhora de vocalitzar i la velocitat. Tot i així estic contenta amb el resultat obtingut.
És interessant saber: La incidència de la seva poesia arriba fins i tot a les escoles com ho demostren els llibres Primavera (1978) i Hivern (1980).
L’any de la seva mort es publicà un poemari infantil dividit en dues parts: d’una banda,Per molts anys!presenta un poema per a cada mes de l’any.
De l’altra, Bon Profit!És un conjunt de poemes al voltant de diferents àpats.
Recercant per Internet, he trobat un article molt interessant de la revista "Cent llibres" (tardor 2011) publicat en el blog “CERTAMEN NACIONAL INFANTIL I JUVENIL DE LECTURA EN VEU ALTA”
Un poema que no entenem pot resultar intel·ligible en veu d'un rapsoda amb talent. Un text que ens sembla avorrit ens pot fer somriure si qui el llegeix l'interpreta en clau d'humor. Una narració poc atractiva ens pot deixar bocabadats si aquell que la llegeix en veu alta ens transmet l'entusiasme que li produeix. Aquests són només alguns exemples dels resultats que pot exercir una bona lectura en veu alta entre aquells que escolten.
La lectura en veu alta és un text amb doble ànima, la de l'autor i la del lector. El lector compren el text, l'absorbeix, se'l fa seu, l'expressa i el transmet. Entremig, un bon ritme que respecti la puntuació, una dicció correcta, la projecció de la veu adequada a l'espai i al públic, i una interpretació que sense renunciar a l'esperit del text tingui personalitat pròpia.
I el paper de l'oïdor? Escoltar una bona lectura és un plaer. Ens distreu, ens encoratja a llegir, ens admira la capacitat expressiva del lector, ens transmet sensacions... Ens ensenya a escoltar.
Avui juntament amb les meves companyes, Laia Castellnou i Ariadna Comas hem exposat el nostre treball d’identitat i territori.
Tractava sobre "Lainfluènciadels dibuixosanimats."
Hem triat aquest tema perquè tots hem sigut nens i per tant a tots nosaltres ens han influenciat d’una manera o altre.
Aquí mostro la preparació d’un muntatge que vam realitzar on es pot veure clarament els valors que transmeten dos dibuixos animats diferents.
A partir d’això hem pogut comprovar que els dibuixos són una gran influència pels nens. Hi que depenent dels dibuixos que mirin o deixin de mirar aprendran uns valors que a la llarga els influenciarà d’una manera o altre.
Per tant, com a conclusió, si considerem que els nens estan construint la seva identitat i ho fan a partir de totes les experiències que vivència i de les aportacions socials del món que els envolta, veiem que la televisió és un bon mètode per transmetre cultura i valors als nens .
A sigut un treball molt gratificant i tot i els nervis que hem passat, estic contenta del treball en equip i del resultat final.
Avui hem treballat la comunicació digital a partir d’una entrevista del Guillermo Orozco.
Una de les seves entrevistes:
Una de les reflexions que hem pogut extreure és que no es neix amb les tecnologies inculcades, sinó que tot es basa en un procés pedagògic. També he pogut comprovar que la família i les escoltes tenen que treballar conjuntament a l’hora d’educar els nens, ja que són les dues institucions més importants.
Un altre aspecte que vull destacar és la importància de saber que la comunicació digital és complementaria a la paraula . Per aquest motiu és essencial dissenyar processos d’educació.
Després hem analitzat 4 anuncis de televisió diferents.
L’anunci és el text augmentatiu per excel·lència .
1: Galerías, tornada a l’escola (roba de nens)
-La llum: va guanyant color
-Veu: en off
-Ritme: càmera lenta per accentua allò que ens transmet.
-Música: per mostra la transició
-Accions: trapelleries, per mostrar “bon rollo”
2: Golf (volkswagen)
-Associa el producte amb tenir èxit
-Ens venen un valor
-Llum: fosca, blanc i negre (per transmetre serietat, elegància, etc)
-Música: clàssica
-Ritme: constant
-Missatge: tots necessitem una cosa en que confiar.
3: Barbie (colonia barbie aventura)
-Anunci que fa somriure a l’espectador per convenç-se’l
4: Oh Brother (seat)
-Juga amb els valors de la família per vendre el cotxe.
Les agències publicitàries posen per damunt de tot, els valors, les emocions, els principis morals de la gent per vendre el producte.
És important saber llegir bé el missatge subliminal.
Més sobre els anuncis:
-Avui en dia hi ha molts programes informàtics que retoquen els errors per deixar-ho perfecte.
- Altres anuncis utilitzen la sensibilitat per ajudar a adonar-nos de conta de les coses que passen habitualment i que molts de nosaltres no veiem. Un bon exemple és la precaució dels accidents de trànsit.
-Molts anuncis utilitzen les cançons divertides o fàcils de memoritzar perquè tothom parli d’elles.
L'exmodel Teresa Gimpera i el catedràtic de comunicació de la UB, Sebastià Serrano, expliquen les característiques que ha de tenir un bon comunicador i com s'ha de comportar davant la càmera. Utilitzen com a exemple personatges tant coneguts com Rosa Maria Sardà, Xavier Sardà o Joaquim Maria Puyal.
Hem començat la sessió de COED amb una vídeo d’una nena de 4 anys recitant una poesia de Nadal.
A continuació entre tota la classe hem extret les idees més rellevants dels 6 capítols del llibre: “Com parlar bé en públic”.
Per acabar hem comentant l’estructura d’un discurs.
Digues de què parlaràs Parla’n I digues de què has parlat
Introducció Desenvolupament Conclusió
Introducció:
-Es presenta el tema i els objectius.
-“Allò que comença bé ja està mig acabat”
-És un dels moments on hi ha més expectativa per tant hem d’aprofitar i “conquistar el públic.
Fórmules introductòries:
Mai podem començar:
Escossar-nos i justificar-nos
Dir allò que faràs i no fer-ho
Treure importància
Podem començar:
Definició: Breu comentari sobre el títol del tema.
Presentació d’objectius: Explicar-los motiva i centra l’atenció dels oients.
Presentació del guió: Molt apropiat per a discursos expositius i per a sessions pràctiques.
Preguntes: Una manera d’anticipar-se.
Lectura mental: Esmentar algunes preconcepcions que hipotèticament té l’auditori
Documentació: Mostrar alguna notícia o dades recents.
Afirmació provocadora: Donar una opinió atrevida, una dada espectacular...
Anècdota: Historieta ben escollida o una anècdota personal.
Desenvolupament:
-El cos del text
-Es transmeten les informacions en un cert ordre lògic.
-En aquest moment la concentració del públic baixar, per tant, hem de motivar-lo amb diferentes tècniques com per exemple: l’humor, els exemples, les anècdotes, etc
Selecció i ordre de les idees segons l’objectiu del discurs:
Per a informar:
Estructura descriptiva
Estructura cronològica
Per a convèncer:
Estructura inductiva: a partir de coses concretes s’arriba a la idea general.
Estructura deductiva: a partir de la idea general s’arriba a coses concretes.
Conclusió:
-Es fa una síntesi final i es tanca el discurs.
-Sintetitza les idees principals o oferir una visió global del missatge
-En aquest moment el públic tornar a estar atent.
-És important dedicar temps ha la conclusió ja que és aquella la imatge que quedarà a la memòria del públic.
Avui la classe de COED a sigut molt diferents que la dels altres dies. Totes hem exposat la descripció d’una companya de classe. Consistia en descriure una persona a partir d’una fotografia i un peu de foto, amb una descripció escrita apart.
A sigut una sessió emotiva, sentimental i original.
Jo personalment he descrit a la Laia a partir de les seves ungles.
A l’hora de presentar el treball he fet un petit error ja que no es podia fer un collage de fotografies. Tot i que en el meu cas no ha estat del tot malament ja que jo més que un collage he fet un seguiment de fotografies per veure el seu procés, en aquest cas, el procés de les ungles de la meva companya Laia.
Hem començat la classe d’avui escoltant un poema recitat per la Rosa.
"A l'atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel"
Maria Mercè i Marçal.
Maria Mercè Marçal i Serra (Barcelona, 13 de novembre de 1952- Barcelona, 5 de juliol de 1998) va ser una poeta, catedràtica de català, narradora i traductora catalana, i també activista feminista, lesbiana, nacionalista i comunista i per un temps, editora. Usà com a nom de ploma Maria-Mercè Marçal
A continuació, entre tota la classe em recitat un petit travallengües
“Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica, va tenir sis fills xics, tics, mics, camacurts i ballarics. Si la gallina no hagués estat xica, tica, mica, camacurta i ballarica, els seus fills no haurien estat xics, tics, mics, camacurts i ballarics.”
Desprès, hem vist un tros d’un programa del canal 33 sobre un homenatge el poeta Miquel Martí i Pol.
Hem pogut diferenciar tres tipus diferents de recitar:
-Recitació teatral“Pa amb tomàquet"
Una recitació tractada amb humor i teatralitat.
-Recitar des del cor“ Parlem de tu”
Una recitació com si digues el vers, com si li surtis del cor.
Posant sentit a les paraules.
-Recitar llegida“Ara, Miquel”
Una recitació llegida, on no s’expressa tant sentiment.
Consells:
Qui llegeix ha de tenir present que qui escolta ha de fer un poses de reconstrucció de la imatge.
Per això és important anar a poc a poc perquè qui escolti pugui tenir temps a recopilar i elaborar el que acaba de dir.
(Després de les comes és recomanable esperar tres segons. Després de cada punt és recomanable esperar cinc segons.
Correcció normativa i ús de la varietat estàndard.
CONCLUSIÓ:
Podem establir una gradació per tant no hi ha una diferencia entre els dos codis. Es pot dir que l’oral i l’escrit no són contraris sinó que segueixen una línea continua i tenen les seves semblances.
A la classe de coed vam definir el que volia dir descripció i vam veure els diferents models que podem utilitzar per descriure alguna cosa. "Quan reproduïm el que hem observat elaborem la descripció. Alhora de representar el que observem hi ha moltes possibilitats i aquestes ens demanen un sentit."
Models diferents que podem utilitzar per descriure i els seus exemples:
Cançons: Els catarres - Jenifer Defineixen un personatge i de contrast defineix l’altre persona.
Poesia visual: Joan Brossa "La poesia visual no és dibuix, ni pintura, és un servei a la comunicació"
Poesia: Josep, Palau i Fabre Gernika és la descripció d’un moment històric (el bombardeig de la ciutat de Guernika durant la guerra civil) a partir d’un quadre realitzat per el pinto Pablo Picasso. Josep Palau i Fabre ho descriu a través d’un poema.
[...] Dos quarts de cinc de la tarda. Els infants jugaven a guerra, quan de sobte, del cel, d'on vénen, diuen, els àngels i els ocells, queia un xàfec de foc, el cel era l'infern, l'ordre s'havia capgirat.[...]
Novel·la: "La tramuntana", dins El geni del país, Josep Pla Josep Pla ens fa una bona descripció d’aquest vent on agrupa tres adjectius junts per donar molta força el text.
[...] És l'aire de tramuntana, creador del clima més agradable, més tònic, més vivificant, que en aquest país es pot imaginar.[...]
Assaig: Xesco Boix vist per Lluís M. Panyella Descripció d’un personatge on s’utilitza la fotografia i el text descriptiu.
Era alt com un Sant Pau i els seus ulls eren vius i plens de bondat. La seva tarja de presentació era un somriure capaç d'arribar al cor més trencat. Portava cabells llargs, negres, sempre tapats amb una gorra que li donava un aire molt especial, molt seu. En comptes de firmar autògrafs feia petons. [...]
Conte: Abiyoyo, explicat i cantat per Xesco Boix
Vídeo: Summercat, anunci d'Estrella damm, campanya estiu 2009. Descripció de la illa, la cervesa, sentiments i emocions de l’estiu.
Un dels aspectes que crec que dóna més èxit a les seves xerrades és sens dubte l'humor que té a cada una de les seves conferències. Des d'un principi el humor es presenta com algu principal a les seves reflexions, pensaments i expressions. Penso que això fa que les seves conferència es facin molt més amenes.
A la conferència titulada: “Las escuelas matan la creatividad”, Ken Robinson ens planteja un seguit d'idees originals i profundes que donen molt a pensar per tots aquells que l’escolten.
Principalment, estructura la primera conferència en tres temes:
-L'extraordinària evidencia de la creativitat del ser humà
-L’educació és un gran interès per tots ja que tenim molt invertit en ella i perquè el cap i a la fi és la que ens portarà cap el futur que ningú sap com serà.
- La capacitat que tenen els nens d'innovar i la desperdició del talent.
En conclusió, fa una critica del sistema educatiu actual ja que diu que estem eliminant la creativitat amb l’educació, que equivocar-se és el pitjor que pots fer.
I la nostre feina doncs, és educar els nostres nens perquè puguin enfrontar-se aquest futur i ajudar-los a que treguin el major profit d’ell.
La segona conferència titulada: ¡A iniciar la revolución del aprendizaje!, Ken Robinson ens parla de la crisi dels recursos humans, el poc ús que fem dels nostres talents.
Ens planteja que en l’educació no necessitem una evolució, sinó una revolució radical per crear escoles que ens ensenyin a treure el talent natural de cada un dels nens.
Penso que Ken Robinson s’organitza a partir d’un guió on té els punts més importants però que principalment domina la improvisacióaixò provoca gran fluïdesa en tot el que diu. També tenim de tenir en conte tots els exemples i històries que va explicant al llarg del discurs que ens facilita la comprensió.
Las escuelas matan la creatividad.
¡A iniciar la revolución del aprendizaje!.
Biografia
Sir Ken Robinson (Liverpool, Anglaterra, 1950) és un educador, escriptor i conferenciant britànic, expert en assumptes relacionats amb la creativitat, la qualitat de l'ensenyament, la innovació i els recursos humans. També ostenta el títol de Doctor per la Universitat de Londres des de 1981. A causa de la rellevància de la seva activitat en els camps esmentats, especialment en relació amb l'art, va ser nomenat Sir per la Reina d'Anglaterra, Isabel II en 2003.
He trobat un vídeo molt interessant on entrevistant a la Montse Guals, especialista en la moda i la imatge personal i ens dóna alguns trucs per captar els senyals del llenguatge no verbal.
En l’àmbit de la comunicació es pot considerar que la llengua és el mitja bàsic per transmetre informació, però en canvi l’ús del llenguatge està condicionat aspectes cultural i socials.
És a dir, el llenguatge és l’instrument que diferents cultures i societats fan servir per comunicar-se entre elles, en aquest sentit per exemple no s’interpretarà de la mateixa manera un senyal a un país asiàtic que a un occident.
També hi ha el llenguatge extern, el que fer servir per comunicar-nos amb els altres, i el llenguatge reflexiu que serveix per comunicar-nos amb nosaltres mateixos.
Llenguatge verbal i llenguatge no verbal
Tots els missatges tenen codis lingüístics en relació a cada context, els quals les persones han de disposar prèviament de les competències culturals i socials per entendre i decodificar aquests missatges i poder-se comunicar correctament entre elles. Els humans tenim un codi, els animals un altre.
Hi ha signes o senyals que en relació a cada àmbit cultural es poden entendre, és a dir, codificar i en altres no. Dins de l’àmbit de la comunicació no verbal podríem dir que els senyals són per ser obeïts i els signes són per ser entesos.
