Trets característics de la llengua oral formal

Petita faula de mi mateix

Jo, per exemple, em llevo cada dia a les set vint-i-cinc i m’afaito lentament perquè em vagui de reprendre, una a una, les paraules i omplir-me’n les mans. Són llargs els dies, llargues les hores lentes, i ara la gent creix massa de pressa i tothom perd el temps en ximpleries                             Jo, per exemple, esmorzo discretament i em rento polidament la boca, i tot té un aire plàcid mentre em vesteixo, i penso que el món és una cambra petita, amb quatre mobles per tota companyia. Però la gent creix massa de pressa i tothom perd el temps en ximpleries.                              Jo, per exemple, dintre de poc ja farà vint- i-tres anys que treballo vuit hores cada dia, i he viscut sempre al poble i he engendrat fills, i estimo les coses i el silenci i encara  em vaga als vespres tot sol al fons de casa d’escriure algun poema. Però la gent creix massa de pressa- ja ho he dit- i llegeix poc i pensa molt menys i tothom perd el temps en ximpleries.                                                     Miquel Martí i Pol

Avui, a la classe de COED hem estat parlant sobre els trets característics de la llengua oral formal, concretament sobre l’exposició oral.

Les podem dividir amb 3 trets:

• Tret contextual:

 Caràcter no universal i aprenentatge escolar:
-És una varietat que ha de ser apresa i desenvolupada com el codi escrit.

 Acústica, efímera i produïda en temps real:

-Acústica: Oral
-Efímera: curta de vida, no duradora
-L’elaborem sobre la marxa, hi ha una preparació prèvia.

Context compartit, amb una comunicació relativament unidireccional:

-Espai i temps coincideixen

-Es produeix  feedback

-Important el grau d’interacció emocional i interacció que provoca la mirada.

• Trets textuals

Formal i generalment monologada:

-Està regit per unes normes

-Parla una sola persona, expositives.

Informativa, planificada i de tema sovint especialitzada:

-Estructurada, preparada, organitzada, etc.

-Utilització d’exemples

-Poca espontaneïtat

Repetitiva i amb una intervenció fonamental dels llenguatges no verbals

-Tenir clares les idees que vols transmetre i repetir-les. Amb l’escrit, és tot el 

contrari ja que el lector pot rellegir tantes vegades com vulgui.   

-Important el llenguatge no-verbal ja que pot arribar a comunicar molt.

• Trets lingüístics

 Paper fonamental dels trets suprasegmentals:

-To, volum, ritme, entonació:  tenen un paper molt important.

Ocurrència d’elements díctics, interrogacions, exclamacions, interjeccions, anacoluts, el·lipsis, canvis de direcció sintàctica, etc:

-Canvi d’ordre, pendents de la fonètica, etc

Correcció normativa i ús de la varietat estàndard.

CONCLUSIÓ:

Podem establir una gradació per tant no hi ha una diferencia entre els dos codis. Es pot dir que l’oral i l’escrit no són contraris sinó que segueixen una línea continua i tenen les seves semblances.